Introducció a l’examen físic del nounat

L’examen físic del nounat és una part vital de l’assistència sanitària pediàtrica, assegurant que el nadó estigui sa i lliure de qualsevol preocupació mèdica immediata. Aquest examen pot ser complicat a causa de dos reptes principals: el nadó ha de mantenir-se calent i el plor pot dificultar la realització de determinades parts de l’examen, com l’auscultació. Tanmateix, seguint amb cura els passos i les directrius, els professionals sanitaris poden dur a terme avaluacions completes i eficients del nounat. En aquest article, us guiaré a través dels passos d’un examen físic típic del nounat, explicant cada aspecte i la seva importància.

Signes vitals i paràmetres de creixement

El primer pas de l’examen del nounat és avaluar els signes vitals i els paràmetres de creixement. Això inclou mesurar l’alçada, el pes i la circumferència del cap del nadó. Aquests números proporcionen informació essencial sobre el creixement del nadó i ajuden a traçar percentils, que són clau per fer un seguiment del desenvolupament.
A continuació, comproveu els signes vitals. En un nounat sa, la freqüència cardíaca normalment cau entre 90 i 160 batecs per minut. La freqüència respiratòria és més alta que en nens grans i adults, sovint entre 30 i 60 respiracions per minut. En general, no es pren la pressió arterial tret que el nadó no estigui bé, ja que pot ser difícil de mesurar en els nounats. Una de les mesures més importants és la pulsioximetria, sobretot en les primeres 24 hores de vida. És normal que els nivells d’oxigen (bou de pols) comencin fins al 60% en néixer i augmentin gradualment fins al 90% al final del primer dia. Al segon dia de vida, aquests nivells haurien d’estabilitzar-se al voltant del 100%.

Examen del cap i sutures del crani

Després de prendre els signes vitals, la següent part de l’examen se centra en el cap del nadó. Sent les sutures del crani: aquests són els punts tous entre els ossos del crani. Poc després del naixement, les sutures poden sentir-se lleugerament elevades o superposades, cosa que és normal i s’hauria de resoldre en poc temps. També s’han de palpar les dues fontanelles (punts tous) del cap del nadó, una al davant i una al darrere. Qualsevol troballa inusual, com ara asimetries o fermesa, podria suggerir una condició com la craniosinostosi.

Avaluació d’ulls i oïdes

Passant als ulls, la prova del reflex vermell és essencial. Aquesta prova ajuda a comprovar si hi ha diverses condicions possibles, com ara lliscament de lents o anomalies de la retina com el retinoblastoma. Un reflex vermell absent pot indicar un problema que requereix una investigació addicional. Els iris també s’han d’examinar per detectar signes d’afeccions com el coloboma, que podrien indicar una síndrome com CHARGE.
Per a les orelles, dibuixeu una línia imaginària des dels ulls fins a les orelles. La part superior de l’orella s’ha d’alinear amb la cantonada externa de l’ull. Qualsevol desviació, com ara orelles baixes o girades, pot indicar síndromes genètiques. Les etiquetes a les orelles o les fosses també es podrien associar amb altres afeccions, com ara problemes renals.

Examen de boca i coll

L’examen bucal consisteix a comprovar si hi ha anormalitats com ara un paladar hendido. Tot i que podeu detectar visualment un paladar fissurat, també és important palpar el sostre de la boca per detectar arcs alts o altres problemes ocults. Durant aquest examen, també s’ha de valorar el reflex de succió del nadó, que és crucial per a l’alimentació i forma part de l’examen neurològic.
S’ha d’inspeccionar el nas per detectar obstruccions, ja que els nounats respiren principalment pel nas. Si un tub no pot passar per les fosses nasals, això podria indicar una condició com l’atresia coanal, que requereix atenció immediata.

Auscultació del pit, de l’abdomen i del cor

Després d’examinar el cap i el coll, el pit i els pulmons són els següents. L’auscultació del cor i els pulmons és una part clau de l’examen, encara que pot ser complicat si el nadó plora. De fet, molts nounats tenen murmuris durant el primer dia de vida, que solen ser benignes.
A l’examen abdominal, és normal palpar el fetge, la melsa i els ronyons. Un fetge palpable no és preocupant tret que s’estengui més de tres centímetres per sota del marge costal. També és essencial comprovar si hi ha un recte imperforat, ja que podria indicar una afecció greu que requereixi cirurgia.

Genitals, extremitats i reflexos

L’examen dels genitals és important per detectar qualsevol anomalia. En alguns casos, els genitals ambigus poden suggerir una condició com la hiperplàsia suprarenal congènita, que requeriria més investigacions.
Per a les extremitats, comptar els dits de les mans i dels peus del nadó, comprovant si hi ha sindactilia (dígits fusionats) o polidactilia (dígits addicionals). També hauríeu de comprovar l’estabilitat dels malucs mitjançant les maniobres d’Ortolani i Barlow, que ajuden a detectar la displàsia de maluc. També és important examinar la columna vertebral per detectar fossetes sacres o mechs de cabell, ja que poden suggerir anomalies de la columna.

Examen neurològic

Finalment, l’examen neurològic avalua els reflexes del nadó. El reflex de succió ja s’ha comprovat, però també cal avaluar el reflex d’arrelament, on el nadó gira el cap cap a un estímul prop de la boca, i el reflex de presa, on el nadó agafa el dit. El reflex Moro, o reflex de sobresalt, consisteix a baixar suaument el cap del nadó i vigilar que els seus braços s’estenen cap a fora, i després tornen cap a dins.
Els reflexos tendinosos profunds són una altra part de l’examen neurològic. Una mica de clons als talons del nounat és normal, però cal tenir en compte qualsevol anomalia persistent.

Conclusió

La realització d’un examen físic del nounat implica múltiples passos, cadascun important per garantir la salut i el desenvolupament del nadó. Des de la comprovació dels signes vitals i del creixement fins a l’avaluació dels reflexos i la funció dels òrgans, cada part del procés contribueix a tenir una imatge completa del benestar del nadó. He trobat aquest procés perspicaç i he après que altres han tingut experiències similars. Si estàs interessat en aprendre més, pots veure aquest vídeo detallat a YouTube: Examen físic del nounat.