Introducció a la pubertat normal

La pubertat és una fita important en el desenvolupament d’un nen, ja que indica l’inici de l’adolescència i els canvis físics que s’acompanyen. Durant aquest temps, els nens passen per diverses etapes de creixement, desenvolupament de característiques sexuals secundàries i canvis hormonals. Aquestes etapes es mesuren normalment mitjançant les etapes de Tanner, un sistema estandarditzat que ajuda els proveïdors de salut a avaluar la progressió d’un nen a través de la pubertat. En aquest article, explorarem la pubertat normal en nens i nenes, parlarem de com s’utilitzen les etapes de Tanner i tractarem determinades variacions com la telarquia prematura benigna.

Les etapes de la pubertat de Tanner

Per entendre la pubertat normal, és essencial estar familiaritzat amb les etapes de Tanner. Aquest sistema s’utilitza per avaluar el desenvolupament físic dels nens a mesura que avancen a la pubertat. Inclou etapes separades per a nens i nenes, centrades en el creixement del pèl púbic i el desenvolupament genital o mamari. Les etapes de Tanner proporcionen un marc clar perquè els professionals sanitaris avaluïn si un nen progressa amb normalitat o experimenta retards o signes primerencs de la pubertat.

Etapes de Tanner en nois

Les etapes de Tanner per a nens se centren principalment en el desenvolupament del pèl púbic i els canvis en els genitals, inclòs el creixement del penis i els testicles. Aquí teniu un breu desglossament de cada etapa:
– **Tanner 1:** Aquesta etapa es produeix abans que comenci la pubertat, sense pèl púbic i sense canvis notables en la mida genital. – **Tanner 2:** Comencen a aparèixer uns quants pèls púbics, normalment escassos i comptables. Els testicles i l’escrot comencen a engrandir-se, però el penis continua sent la mateixa mida. – **Tanner 3:** En aquesta etapa, el pèl púbic es fa més abundant i el penis comença a allargar-se. El creixement testicular continua. – **Tanner 4:** Els nens tindran una quantitat completa de pèl púbic al voltant dels genitals, però cap s’estén a les cuixes. El penis continua creixent tant en longitud com en circumferència, i els testicles s’amplien encara més. – **Tanner 5:** El pèl púbic arriba als nivells d’adult, s’estén fins a les cuixes i cap a l’anus. El desenvolupament genital és complet, amb el penis i els testicles completament crescuts.

Etapes de Tanner en noies

En les noies, les etapes de Tanner també impliquen el creixement del pèl púbic, però inclouen un component addicional: el desenvolupament del pit. Igual que els nens, les noies avancen a través de cinc etapes de la pubertat:
– **Tanner 1:** No hi ha pèl púbic i els pits romanen plans sense cap signe de desenvolupament. – **Tanner 2:** comença a desenvolupar-se pèl púbic escàs. Els pits comencen a mostrar un lleuger creixement, amb l’arèola eixamplant i formant un petit monticle. – **Tanner 3:** El pèl púbic augmenta en quantitat i el desenvolupament dels pits es fa més notable. El brot del pit es fa més diferent, creant una aparença de “muntell a munt” ja que s’asseu al damunt del teixit circumdant. – **Tanner 4:** El creixement total del pèl púbic està present al voltant dels genitals, però no s’estén a les cuixes o l’anus. Els pits continuen creixent i l’arèola s’enfosqueix lleugerament. – **Tanner 5:** El pèl púbic arriba a la seva distribució adulta, estenent-se fins a les cuixes. El desenvolupament dels pits és complet, amb una forma totalment desenvolupada i arèoles més fosques.
És important tenir en compte que les etapes mamàries i genitals no sempre avancen al mateix ritme. Una noia pot estar en l’etapa 3 de Tanner per al desenvolupament dels pits, però només l’etapa 2 de Tanner per al creixement del pèl púbic, que és perfectament normal.

Variacions en la pubertat: telarquia prematura benigna

Tot i que les etapes de Tanner representen la progressió estàndard de la pubertat, hi ha variacions que poden ocórrer, causant preocupació als pares. Una variació comuna és la **telarquia prematura benigna**, que es refereix al desenvolupament precoç de la mama en nenes sense cap altre signe de pubertat.
En els casos de telarquia prematura benigna, les nenes poden desenvolupar teixit mamari tan aviat com als 18 mesos, molt abans que l’edat típica de 10 anys o més. No obstant això, malgrat la presència del desenvolupament de la mama, aquestes noies no mostraran cap altre signe de pubertat, com ara el creixement del pèl púbic o els canvis en els genitals. En aquests casos, no es requereix cap tractament, ja que la condició és inofensiva i la resta de la pubertat normalment transcorrerà amb normalitat en el moment adequat. La tranquil·litat d’un proveïdor d’atenció mèdica sovint és tot el que es necessita per alleujar les preocupacions dels pares.

Reconeixement de la telarquia prematura benigna

Un exemple de telarquia prematura benigna implica una noia que desenvolupa els pits de l’etapa 2 de Tanner als 18 mesos, mentre que els genitals romanen en l’estadi 1 de Tanner. Aquesta és una presentació clàssica de la malaltia, que no requereix cap intervenció mèdica més enllà de la tranquil·litat. D’altra banda, aquestes noies estan sanes i normalment no cal fer cap prova tret que es desenvolupin altres signes preocupants.

Problemes de la pubertat: desenvolupament precoç, retardat i interromput

Tot i que la telarquia prematura benigna és una variació inofensiva, hi ha casos en què la pubertat no segueix la línia de temps esperada. La **pubertat precoç** es produeix quan un nen mostra signes de pubertat molt abans que la franja d’edat habitual: abans dels 8 anys en les nenes i els 9 anys en els nens. La pubertat primerenca pot requerir intervenció mèdica, especialment si està relacionada amb desequilibris hormonals o altres condicions subjacents.
Per contra, **pubertat retardada** és quan la pubertat no ha començat als 13 anys en les noies i als 14 en els nens. Això pot ocórrer a causa de diversos factors, com ara condicions genètiques, malalties cròniques o problemes amb el sistema endocrí. En alguns casos, es pot recomanar un tractament amb teràpia hormonal per ajudar a estimular la pubertat.
També hi ha casos en què la pubertat comença però després s’interromp o s’atura. En aquests casos, cal una avaluació mèdica exhaustiva per identificar les possibles causes i determinar si cal algun tractament.

Suport als nens durant la pubertat

La pubertat pot ser un moment difícil per als nens, ja que naveguen tant pels canvis físics com emocionals. És important que els pares i els cuidadors proporcionin suport i orientació durant aquest període. Tenir converses obertes sobre els canvis que es produeixen amb la pubertat pot ajudar els nens a sentir-se més còmodes i menys inquiets pel seu desenvolupament.
El seguiment de la progressió d’un nen a través de les etapes de Tanner pot ajudar a garantir que es desenvolupi amb normalitat. Si sorgeixen dubtes, com ara un retard en el desenvolupament o signes de pubertat primerenca, sempre és una bona idea consultar un professional sanitari. En la majoria dels casos, la tranquil·litat i el seguiment són tot el que es requereix, però la intervenció oportuna pot resoldre qualsevol problema que pugui sorgir.

Conclusió

Comprendre les etapes de Tanner i la progressió típica de la pubertat és essencial per fer un seguiment del desenvolupament d’un nen. Tot i que les variacions com la telarquia prematura benigna són comunes i inofensives, és important ser conscient de possibles problemes com la pubertat precoç o retardada. Recentment, vaig trobar algú amb una experiència similar, la qual cosa em va inspirar a compartir aquest article. Si voleu obtenir més informació sobre els signes i símptomes de la pubertat normal, podeu veure aquest vídeo detallat a YouTube: Pubertat normal: signes i símptomes – Endocrinologia pediàtrica.