Introducció a la urticària i l’angioedema

La urticària, comunament coneguda com a urticària, i l’angioedema són tots dos tipus de reaccions al·lèrgiques que impliquen una reacció excessiva del sistema immunitari a desencadenants específics. Aquestes condicions poden causar molèsties, inflor i, en casos greus, poden provocar complicacions que amenacen la vida, com ara l’obstrucció de les vies respiratòries. En aquest article, explorarem les causes, els símptomes i els tractaments de la urticària i l’angioedema, ajudant-vos a entendre millor com gestionar aquestes condicions.

Tipus de reaccions d’hipersensibilitat

Per entendre la urticària i l’angioedema, és fonamental conèixer les reaccions d’hipersensibilitat. Hi ha quatre tipus: – **Tipus 1**: reaccions mediades per IgE com anafilaxi i urticària. – **Tipus 2**: reaccions mediades per IgG o IgM, tal com es veu en condicions com la cardiopatia reumàtica. – **Tipus 3**: reaccions provocades per complexos antígen-anticossos circulants, com ara la malaltia del sèrum. – **Tipus 4**: reaccions mediades per cèl·lules T, com ara l’heura verinosa o les al·lèrgies a les proteïnes de la llet.
Tant l’urticària com l’angioedema es troben sota **reaccions d’hipersensibilitat de tipus 1**, que impliquen la producció d’anticossos IgE després de l’exposició a un antigen. Quan es tornen a exposar a l’al·lergen, aquests anticossos IgE desencadenen la desgranulació dels mastòcits, alliberant histamines i altres productes químics inflamatoris.

Causes d’urticària i angioedema

La urticària i l’angioedema poden ser desencadenats per una àmplia gamma d’al·lèrgens. Aquests inclouen: – **Aliments**: els culpables habituals són els llegums, els fruits secs, el marisc, els ous, els lactis i els mariscs. Curiosament, els additius alimentaris i les baies també poden provocar aquestes reaccions. Al voltant del 85% dels casos, l’alimentació és el desencadenant identificat en nens amb reaccions d’hipersensibilitat tipus 1. Tanmateix, fins a un terç dels casos, la causa continua sent desconeguda. – **Medicaments**: la penicil·lina, els fàrmacs sulfa i els AINE es troben entre els medicaments més comuns que desencadenen reaccions al·lèrgiques. També hi poden intervenir vacunes i anestèsics. – **Al·lèrgens ambientals**: les picades de les abelles, les vespes i l’exposició al làtex poden causar reaccions al·lèrgiques greus. – **Altres desencadenants**: factors com els canvis de temperatura, l’exercici o fins i tot l’estrès poden causar urticària i angioedema.

Què és la urticària (urticària)?

La urticària, o urticària, és una reacció al·lèrgica comuna que apareix com a ronyons elevats i amb picor a la pell. Aquestes lesions varien en grandària, que oscil·len entre 1 mm i més de 10 cm. La característica clau dels ruscs és el seu caràcter temporal. Un rusc pot aparèixer en una part del cos i després desaparèixer, només per tornar a aparèixer en altres llocs en qüestió de minuts.

Símptomes d’urticària

– **Volts aixecats i amb picor**: el símptoma característic de l’urticària són els ronyons vermells intensos que poden aparèixer de sobte. – **Lesions migratòries**: aquests ronyons es poden moure pel cos, sovint desapareixent d’una zona i reapareixent en una altra. – **Brots de curta durada**: la urticària sol ser aguda i dura des d’uns quants dies fins a una setmana. En alguns casos, les urticàries es tornen **cròniques**, amb una durada de més de sis setmanes.

Tractament de la urticària

El tractament primari de la urticària inclou **antihistamínics orals**, com la difenhidramina (Benadryl). Aquests medicaments bloquegen la histamina responsable de la picor i la inflor. En alguns casos, es poden afegir **antagonistes H2** com la ranitidina per millorar l’efecte, tot i que això proporciona un benefici mínim. Els esteroides generalment no es recomanen per tractar la urticària, ja que no ofereixen un alleujament significatiu per a la majoria dels pacients.

Què és l’angioedema?

L’angioedema és similar a l’urticària, però implica una inflor més profunda de la pell i dels teixits subjacents. Tot i que els urticàries són superficials, l’angioedema tendeix a afectar zones com la cara, els llavis, la llengua i fins i tot les vies respiratòries. Aquesta condició pot causar molèsties i pot posar en perill la vida si condueix a l’obstrucció de les vies respiratòries.

Símptomes d’angioedema

– **Inflor de la cara, els llavis i els ulls**: l’angioedema normalment es presenta amb una inflor localitzada significativa, sovint al voltant dels ulls, els llavis i la boca. – **Extremitats i genitals inflats**: la inflor també es pot produir a les mans, els peus i fins i tot la regió genital. – **Afectació de les vies respiratòries**: quan l’angioedema afecta la boca o la gola, pot comprometre la respiració i provocar una situació d’emergència. – **Símptomes intestinals**: es pot produir inflor internament, provocant símptomes com nàusees, vòmits o dolor abdominal a causa de la inflor a la paret intestinal.

Causes de l’angioedema

L’angioedema pot aparèixer com a part d’una reacció al·lèrgica o heretar-se, com ara l’**angioedema hereditari**. Els medicaments com els **inhibidors de l’ACE** són una causa freqüent, especialment en adults. Qualsevol pacient amb un inhibidor de l’ACE que desenvolupi angioedema ha de buscar atenció mèdica immediata, ja que l’obstrucció de les vies respiratòries es pot desenvolupar ràpidament.

Tractament de l’angioedema

El primer pas per tractar l’angioedema és **eliminar l’agent desencadenant**, com ara suspendre un medicament o evitar un al·lèrgen conegut. De manera similar a les urticàries, els **antihistamínics orals** com la difenhidramina són la primera línia de tractament. Si la inflor afecta les vies respiratòries, sovint es requereix una hospitalització immediata per controlar si hi ha més complicacions. Es pot administrar **epinefrina** en els casos en què la via aèria està compromesa. En situacions rares, pot ser necessària la **intubació** o una **traqueotomia** per assegurar la via aèria i evitar l’ofec.

Angioedema versus urticària: diferències clau

Tot i que ambdues condicions es desencadenen per reaccions d’hipersensibilitat tipus 1, la diferència principal rau en la profunditat de la inflor: – **Urticària** implica una inflor superficial de la pell, amb ronyons aixecats que migren per tot el cos. És una picor intensa, però normalment no posa en perill la vida. – **Angioedema** implica una inflor més profunda dels teixits, que afecta zones com la cara i la gola. Això pot convertir-se ràpidament en una emergència mèdica si la via aèria s’obstrueix.

Gestió de reaccions greus

En cas d’una reacció al·lèrgica severa que involucri tant urticària com angioedema, és crucial una intervenció ràpida. Els pacients amb dificultat per respirar s’han de donar **epinefrina** immediatament, seguit de la gestió de les vies respiratòries. **Benadryl** s’utilitza sovint com a tractament de suport per reduir la resposta a la histamina, i es poden incloure tractaments addicionals com ara **ranitidina** per a un millor alleujament. Els pacients han d’evitar l’al·lèrgen o el medicament desencadenant un cop identificats, i l’exposició futura s’ha de controlar estrictament.

Conclusió

La urticària i l’angioedema són reaccions al·lèrgiques que van des de lleus fins a potencialment mortals. Tot i que les urticàries solen ser de curta durada i manejables amb antihistamínics, l’angioedema, especialment quan afecta les vies respiratòries, requereix atenció mèdica immediata. Recentment, vaig trobar algú amb problemes similars i la seva història em va inspirar a compartir aquest article. Si voleu obtenir més informació sobre la urticària i l’angioedema, mireu aquest vídeo informatiu a YouTube: Urticària (urticària) i Angioedema – Pediatria.