Introducció a les convulsions en nens

Les convulsions en nens són una condició neurològica complexa i preocupant. Les convulsions es produeixen quan hi ha activitat elèctrica descontrolada al cervell, que pot provocar diversos canvis físics i de comportament. Aquests esdeveniments poden anar des de subtils fins a perillosos per a la vida. En aquest article, explorarem diferents tipus de convulsions, causes potencials i tractaments. Entendre les convulsions és fonamental per oferir una atenció oportuna i eficaç als nens afectats.

Què són les convulsions?

Les convulsions són explosions sobtades i incontrolades d’activitat elèctrica al cervell que poden afectar el cos de moltes maneres. Depenent de la regió del cervell implicada, les convulsions es poden manifestar com a contraccions musculars lleus o com a convulsions de tot el cos. Si una convulsió afecta els dos hemisferis del cervell, es classifica com una convulsió generalitzada, mentre que les convulsions que afecten només un hemisferi s’anomenen convulsions focals.
En els nadons petits, les convulsions poden ser molt subtils i poden no semblar les convulsions típiques que es veuen en nens grans o adults. Els nounats només poden mostrar moviments nerviosos o breus pauses en la respiració, que els pares o fins i tot els metges poden no tenir en compte. A mesura que els nens envelleixen, les convulsions sovint es tornen més evidents, amb moviments motors més clars i canvis de comportament.

Estat epilèptic: una emergència mèdica

Una de les formes més greus de convulsions és l’**estat epilèptic**, un estat de convulsió prolongat o recurrent que dura 30 minuts o més sense que el nen torni a la seva condició inicial. Aquesta condició pot ser convulsiva o no convulsiva, i les convulsions no convulsives són més difícils de detectar perquè només poden implicar símptomes subtils com moviments focals o una lleu confusió.
Les convulsions, en general, afecten aproximadament l’1% de la població. Tanmateix, les **convulsions febrils**, que són convulsions provocades per la febre, són molt més freqüents i afecten entre el 4% i el 10% dels nens. És possible que molts nens que pateixen una convulsió mai en tinguin una altra, ja que les taxes de recurrència ronden el 15% el primer any després d’un esdeveniment inicial.

Tipus de convulsions i el seu impacte en el cervell

El tipus de convulsió que experimenta un nen depèn en gran mesura de l’origen del cervell. Per exemple, una **convulsió del lòbul frontal** pot provocar comportaments estranys o erràtics, mentre que una **convulsió del lòbul temporal** pot provocar canvis d’humor o períodes de confusió. **Les convulsions generalitzades**, però, afecten tot el cervell i sovint impliquen moviments motors de tot el cos.
Un dels efectes posteriors més comuns d’una convulsió generalitzada és l’**estat postictal**, on el nen està adormit, confús o desorientat durant un breu període. Aquesta fase sovint s’acompanya de la **paràlisi de Todd**, una paràlisi temporal en un costat del cos. Els nens sovint informen de sentir-se dèbils i fatigats després de les convulsions, posant de relleu com són aquests esdeveniments físicament pesants.

Tipus de convulsions habituals en nens

Les convulsions es poden classificar de diverses maneres, depenent de les seves manifestacions físiques. **Les convulsions tònicoclòniques**, sovint dramatitzades a la televisió, es caracteritzen per una **fase tònica** inicial d’enduriment, seguida d’una **fase clònica** de sacsejada. Aquestes convulsions sovint fan que els nens col·lapsen i poden provocar la pèrdua del control de la bufeta o l’intestí, així com somnolència postictal o paràlisi de Todd.
Altres tipus de convulsions inclouen: – **Convulsions mioclòniques**: sacsejades breus i sobtades d’un múscul o grup de músculs, que es poden produir diverses vegades al dia. – **Convulsions àtones o acinètiques**: pèrdua sobtada del to muscular, provocant que els nens caiguin a terra. – **Convulsions d’absència**: sovint anomenades “espaiat”, aquestes convulsions impliquen breus lapses de consciència sense cap activitat motora. Els nens poden semblar mirar cap a l’espai abans de tornar ràpidament a la normalitat sense estat postictal.

Causes potencials de les convulsions

Les convulsions en nens poden ser causades per una gran varietat de factors, molts dels quals són tractables o prevenibles. **Les infeccions** són una de les principals causes, amb condicions com la meningitis, l’encefalitis i els abscessos cerebrals que són culpables habituals. Altres causes potencials inclouen lesions al naixement, anomalies cerebrals congènites i afeccions metabòliques.
Els tumors cerebrals, la **neurocisticercosi** (causada pel consum de carn de vedella poc cuita) i els trastorns metabòlics com la **hipoglucèmia** i la **hipocalcèmia** també poden desencadenar convulsions. **Les toxines**, com ara l’abús de drogues, la intoxicació per plom i l’exposició a determinades substàncies químiques, són causes addicionals. Per exemple, els nens exposats a nivells elevats de plom o drogues com la cocaïna poden patir convulsions com a resultat d’una isquèmia cerebral (restringit el flux sanguini).

Epilèpsia: un diagnòstic d’exclusió

En els casos en què es descarten totes les altres possibles causes de convulsions, es fa un diagnòstic d’**epilèpsia**. L’epilèpsia és un trastorn neurològic crònic caracteritzat per convulsions recurrents i no provocades. Es tracta d’un diagnòstic fet només després de proves exhaustives per descartar altres causes potencials, com ara infeccions o lesions cerebrals.
Els nens diagnosticats d’epilèpsia poden necessitar medicaments a llarg termini per controlar les seves convulsions. No obstant això, amb un tractament adequat, molts nens amb epilèpsia passen a portar una vida sana i normal.

Condicions no convulsives que imiten les convulsions

Diverses condicions poden semblar similars a les convulsions, però no són causades per una activitat cerebral anormal. **Els encanteris de contenció de la respiració**, per exemple, són habituals en nens petits que contenen la respiració durant els moments d’angoixa emocional extrema. Aquests nens poden tornar-se blaus i perdre el coneixement, imitant l’aparició d’una convulsió, però no tenen danys neurològics a llarg termini.
Altres condicions que es poden confondre amb convulsions inclouen **síncope** (desmais), **atacs de pànic** i **trastorns de tics**. Fins i tot condicions com ara **sonambulisme** i **terrors nocturns** es poden confondre inicialment amb convulsions. És important que els professionals sanitaris diferenciïn aquestes condicions per evitar tractaments innecessaris.

Conclusió

Les convulsions en nens presenten una sèrie de símptomes i poden ser causades per molts factors diferents. Des de convulsions febrils fins a afeccions més greus com l’estat epilèptic, entendre els tipus i les causes de les convulsions ajuda a garantir un tractament oportú i adequat. Fa poc vaig trobar algú amb una experiència semblant i va ser inspirador aprendre de la seva història. Si us interessa aprendre més sobre les convulsions en nens, mireu aquest vídeo útil a YouTube: Convulsions a Infantil – Neurologia pediàtrica.